Humanitzar les empreses a la 9a Nit de l’Emprenedoria – resum jornada

Gairebé 70 persones van participar a la 9a Nit de l’Emprenedoria que es va celebrar divendres 19 d’octubre al Teatre Auditori de Cardedeu i que en l’edició del 2018 estava dedicada a “EMPRENDRE EN FEMENÍ O COM HUMANITZAR LES EMPRESES. Pots fer una empresa feliç i competitiva?”.

La Sra. Nuria Hernández, Regidora de Desenvolupament Econòmic Local de l’Ajuntament de Cardedeu, va donar la benvinguda als assistents i en el seu discurs d’obertura, va convidar a emprendre des de la diversitat contribuint a alliberar-nos dels estereotips de feines i rols que tradicionalment han estat atribuïts només a homes o dones. L’Ajuntament de Cardedeu co-impulsa des del 2016 el projecte Cardedeu Coeduca per incorporar de manera transversal en els programes educatius la diversitat de gènere, el reconeixement per igual de l’aportació social i cultural de dones i homes així com, que competències i valors com tenir cura dels altres, empatia, generositat poden ser atribuïdes i assumides per igual per uns i altres.

 

L’acte central va comptar amb una classe magistral de Mercè Brey, ideadora i emprenedora fundadora de BLUE Transforming Power i autora del llibre “Eres lo mejor que te ha pasado ¡Quiérete!”. En la seva exposició, Mercè va aportar dades objectives de com la incorporació, a la gestió empresarial, de valors i competències tradicionalment atribuïdes a les dones (empatia, flexibilitat, comunicació, consens, col·laboració, escolta, intuïció, generositat) repercutia en una millora dels ratis d’eficàcia i eficiència. També ens va fer reflexionar al respecte de la utilitat del propòsit com a mecanisme motivador i de compromís davant l’esforç que pot suposar assolir-ho, sempre i quan el portem a terme de manera congruent amb els nostres interessos. En el fons què és la felicitat? Assolir el que ens proposem sense renunciar a allò que som (i que volem ser).

 

La taula rodona va comptar amb la participació de:

 

Albert Ferré percep felicitat entre les persones emprenedores que coneix. Al cap i a la fi, quan hom emprèn és per fer quelcom que vol fer. Per experiència pròpia la felicitat va lligada a la il·lusió pel projecte. Per aquest motiu quan el projecte deixa de ser il·lusionant, cal ser proactiu i buscar-ne un altre. La felicitat perfecte no existeix: hi ha moments que hom ha d’admetre que s’ha equivocat. En aquest cas, recull l’aprenentatge i procura que no torni a passar.

 

Sandra Pousa va convidar a sentir passió pel que es fa i a fer amb passió. Com advocada, ha sabut trobar la manera de compensar aquells moments més durs de feina, aquells on pot ser difícil compaginar els valors i interessos propis amb els d’un client, dedicant temps i esforços a l’ONG que va co-fundar amb les seves companyes de despatx.

 

Fran Humanes, qui gestiona la feina d’unes 25 persones (tots homes, excepte una dona des de fa 1 setmana) en un entorn de molt soroll ambiental, on el treball s’executa en un alt percentatge de manera individual i amb proteccions físiques com ulleres i màscares de seguretat, guants, roba ignífuga, etc., va admetre que l’entorn, el tipus de feina, les exigències de productivitat i el propi perfil dels companys, condiciona el compartir informació sobre: Què sentim? Què podria fer l’empresa per sentir-nos més feliços?

 

Isabel Borràs va desitjar que l’experiència de Maurici com emprenedor fos diferent que la del seu pare: sense oblidar la necessitat del rendiment (d’altre manera, difícilment un negoci seria sostenible) bascular de l’esforç sense pausa (o fins i tot, el sacrifici) amb el gaudi.

 

Tots els ponents van coincidir en sentir-se co-responsables de la felicitat d’aquelles persones amb les que treballen.

 

El públic assistent, entre els qui hi havia emprenedors i emprenedores, va participar activament compartint conclusions com: la felicitat és una qüestió d’actitud; la felicitat no sempre és compatible amb fer l’empresa competitiva ja que hi ha circumstàncies del mercat i/o de l’entorn que t’obliguen a una readaptació i sobre-esforç continu; cal impulsar programes que convidin a persones (homes i dones) a sentir-se atrets per sectors com l’industrial, on es percep una manca de vocació.

 

La taula rodona es va tancar amb una reflexió: la pregunta no és si es pot (o no) fer una empresa feliç i competitiva. La pregunta a fer-nos és COM FER un negoci sostenible en el temps (i per tant, competitiu) que contribueixi a que les persones (treballadores, clientes, proveïdores, etc.) se sentin felices. I és que en el segle XXI, en el que les persones necessitem donar sentit a tot el que fem, necessitem sentir-nos (com mai) escoltades, la felicitat és un paràmetre irrenunciable.

 

En el segle XXI la diferència competitiva de molts negocis ja no està en el QUÈ FAN, sinó en COM FAN allò que fan. I el COM FER té molt a veure amb FER SENTIR. Emprenedors i emprenedores: imagineu-vos com voleu ser felices, concreteu-ho, passeu a l’acció i compartiu-ho a través d’allò que millor sabeu fer i que us ha portat a voler emprendre. I si no sabeu per on començar: demaneu ajuda! (www.cstec.cat).